L’especialista en economia internacional del Banc d’España Javier Pérez analitza l’ús d’algorismes en la construcció d’indicadors d’incertesa de política econòmica
(18 de febrer de 2022)
La Càtedra Ciutat de Castelló ha iniciat la seua activitat de l’any 2022 amb la conferència de Javier Pérez, director del Departament d’Economia Internacional i Àrea de l’Euro de la Direcció General d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, titulada «Tensions socials i incertesa sobre les polítiques: mesurament amb anàlisi de text («Big Data») i impacte macroeconòmic».
Durant la conferència Javier Pérez ha analitzat la utilització d’algorismes aplicats a fonts d’informació no estructurada, fonamentalment premsa local, nacional i internacional, a fi de construir indicadors d’incertesa de política econòmica. Per a això, ha explicat, existeixen dues alternatives metodològiques. D’una banda, introduir a priori les paraules, conceptes o idees clau que s’associen amb la naturalesa de la incertesa a mesurar perquè l’algorisme mesure o, per contra, fer una cerca més general i deixar que siga l’algorisme el que categoritze la importància relativa de les cerques de tòpics dominants en la xarxa. En el primer dels casos és crucial l’ajuda de lingüistes, doncs, com ha explicat, paraules d’un idioma que en una àrea geogràfica poden interpretar-se com a existència de major incertesa, en unes altres la seua relació pot considerar-se nul·la, com és el cas de l’espanyol, àmpliament utilitzat a nivell mundial. La construcció d’indicadors basats en Big Data, donada les tècniques actuals de computació poden explotar-se en temps real, la qual cosa representa tot un avantatge enfront de la informació estadística oficial, que sempre és publicada a posteriori.
Javier Pérez es va incorporar al Banc d’Espanya en 2008, i en l’última dècada ha ocupat altres llocs de responsabilitat dins d’aquesta institució. És membre del Comité de Relacions Internacionals de l’Eurosistema, i anteriorment ho va ser del Comité de Política Monetària. Abans d’incorporar-se al Banc d’Espanya va treballar en el Banc Central Europeu i, en l’àmbit acadèmic, va ser investigador sènior en la Fundació Centra i ha sigut professor en les universitats Pablo de Olavide de Sevilla i Complutense de Madrid. És doctor per aquesta última universitat. Compta amb nombroses publicacions nacionals i internacionals sobre macroeconomia, predicció econòmica, política fiscal, i integració europea.
Nuria Oliver destaca el paper clau de la intel·ligència artificial per a resoldre els principals reptes de la humanitat
(18 de novembre de 2021)
La Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I tanca el cicle de conferències de 2021 amb la xarrada de Nuria Oliver, premi Rei Jaume I 2021 en Noves Tecnologies, titulada «Investigació i innovació amb intel·ligència artificial: la meua trajectòria personal». Aquesta conferència ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Rei Jaume I.
Durant la seua intervenció, Nuria Oliver ha destacat que la intel·ligència artificial ha de jugar un paper clau per a resoldre els principals reptes als quals s’enfronta la humanitat en l’actualitat, com l’envelliment de la població i la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta.
Nuria Oliver també ha explicat com la intel·ligència artificial ha contribuït a millorar la presa de decisions per a combatre la pandèmia de la COVID-19 combinant la intel·ligència artificial amb les dades massives (big data), la qual cosa permet fer prediccions sobre la mobilitat poblacional.
Nuria Oliver és Enginyera de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid, amb reconeixement de Primer Premi Nacional (1994). És doctora pel MIT (2000) amb la tesi: «Towards Perceptual Intelligence: Statistical Modeling of Human Individual and Interactive Behaviors». És coneguda pel seu treball en models computacionals de comportament humà, interacció humana amb computadora, interfícies d’usuari intel·ligents, computació mòbil i big data per al bé social. D’altra banda, és la inventora nomenada de 41 patents.
És la primera dona científica espanyola que ha sigut nomenada Investigadora Distingida de l’Academy for Computing Machinery. És membre de l’Acadèmia Europea i la quarta dona més jove de la Reial Acadèmia d’Enginyeria d’Espanya. En 2018 va ser nomenada Enginyera de l’Any pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació d’Espanya i va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat Miguel Hernández. En l’actualitat és directora d’Investigació en Ciència de Dades en Vodafone.
Col·labora amb regularitat en els mitjans de comunicació i és una apassionada del poder de la tecnologia per a la millora de la qualitat de vida, tant a escala individual com col·lectiva.
Margarita del Val: «Les vacunes contra el SARS-CoV-2 són les més segures de tota la història»
(16 de novembre de 2021)
La viròloga, química i immunòloga del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Margarita del Val ha impartit la conferència «La immunologia de la pandèmia i de la campanya de vacunació» en la sala d’actes de l’Escola de Doctorat i Consell Social de la Universitat Jaume I, organitzada per la Càtedra Ciutat de Castelló.
Del Val ha afirmat que les vacunes contra el SARS-CoV-2 són les més segures de tota la història, paradoxalment al que poguera pensar-se per la rapidesa en el seu disseny i desenvolupament. Normalment es tarda bastants anys a desenvolupar una vacuna eficaç, però en aquesta pandèmia s’han ajuntat tres factors que han confluït per a aconseguir unes vacunes segures i eficaces. D’una banda, l’enorme inversió realitzada per organismes públics i entitats privades per a la recerca i desenvolupament; a més, l’existència d’un nombre major de voluntaris per a la realització dels assajos clínics, cinc vegades més que en altres vacunes; i finalment, la vigilància dels assajos després de l’aplicació de la vacuna, que ha sigut molt intensa i ha permés una major rapidesa per a identificar els possibles resultats adversos.
Margarita del Val ha iniciat la conferència explicant la importància i el per què es necessiten les vacunes, ja que «el que fan les vacunes és entrenar al nostre sistema immunitari, estimular la nostra immunitat, i per això són la solució a les infeccions i a les pandèmies». I ha destacat que el virus SARS-CoV-2 és un virus més, no és el més virulent conegut, però «el que ha ocorregut per a la seua propagació és que quan va arribar no teníem cap defensa immunitària contra ell». No és el més contagiós, de fet, la varicel·la és tres vegades més contagiosa, o la pallola, sis vegades més. I fins i tot, no és el més mortífer. Per exemple, el virus d’immunodeficiència humana (VIH), sense tractament, provoca la mort al 90% dels infectats, mentre que aquest coronavirus només l’1%.
La coordinadora de la Plataforma d’Investigació en Salut Global del CSIC ha destacat que el problema del SARS-CoV-2 és que és un virus silenciós. «No es transmet tant com uns altres però ho fa d’una manera molt silenciosa. De tal forma que el dia que tenim la major quantitat de virus en la nasofaringe és d’un a tres dies abans dels símptomes, si els tenim, de manera que quan eixe primer dia estem pensant si eixa picor de la gola és la COVID, resulta que portem dos o tres dies contagiant a tots els nostres contactes».
Del Val ha afirmat que «la capacitat que tenim cadascun de nosaltres de contagiar als altres és més o menys la mateixa en totes les situacions, fins i tot vacunats, encara que és una mica més baixa, i la conseqüència d’això és que ens infectarem tots, abans o després», ja que és un virus que no es podrà erradicar perquè no es podrà vacunar a totes les persones adultes del món. Per tant, «el millor és que ens trobe vacunats».
Respecte a les mutacions del virus, Margarita del Val ha explicat que la vida és mutació, el que existisquen variants és intrínsec a la vida, i que els coronavirus muten poc, de fet muten deu vegades menys que el virus de la grip.
La investigadora del CSIC ha destacat també la importància de la memòria immunitària, que és com la memòria normal però del sistema immunitari. Amb dues estimulacions, amb dues dosis de la vacuna, es té una bona resposta immunitària, i les següents estimulacions seran millores per a aquesta memòria ja que es generen anticossos amb major rapidesa i quasi no es tindran símptomes. «D’entrada tindrem més forces que les que té l’enemic» ha afirmat la viròloga, que ha conclòs dient que «és igual que baixen els anticossos, tenim els limfòcits de memòria, tenim la memòria immunitària», destacant que els anticossos davant el virus van disminuint però la immunitat es manté.
La viròloga ha conclòs la seua intervenció donant dades sobre les vacunes contra la COVID-19 i la importància de continuar desenvolupant vacunes per a aquest o futurs virus. També ha insistit que sempre és millor la vacunació que la infecció natural, ja que millorarà la resposta immunitària enfront de les variants, i que el risc personal per a una persona no vacunada és el mateix que abans que estiguera vacunada una gran part de la població, ja que pot ser que tinga menys probabilitats, però el mateix risc.
El mestre internacional d’escacs Michael Rahal destaca la importància del control emocional en la presa de decisions
(02 de novembre de 2021)
Michael Rahal, mestre internacional d’escacs i entrenador de la Federació Espanyola i Catalana d’Escacs, va destacar la importància del control emocional en la presa de decisions, tant en l’esfera personal, com en l’àmbit dels escacs en la conferència titulada «Escacs: transversalitats, presa de decisions i desenvolupament personal» organitzada per la Càtedra Ciutat de Castelló.
En la seua ponència, Michael Rahal va utilitzar la triple faceta dels escacs com a esport, ciència i art. En primer lloc, va reflexionar sobre la gestió del temps en la presa d’una decisió i l’expectativa a priori sobre si aquest temps serà suficient. «En cas de percebre una limitació de temps significativa, la nostra forma de comportament ens pot induir a cometre més errors per falta d’autocontrol sobre la pressió que exerceix l’escassetat de temps a priori», va destacar. Relacionat amb l’anterior, Rahal també va assenyalar la importància de mantenir la capacitat de concentració durant un llarg període de temps, un aspecte que és crucial en la competició al més alt nivell. També va reflexionar sobre la possibilitat d’errar i el fet «d’assumir a priori que, com a humans, ens podem equivocar de manera reiterativa». Finalment, va posar alguns exemples amb partides de competició d’encerts i errors derivats de la gestió dels tres elements anteriors.
El professor Luis Viceira reflexiona sobre la situació actual i les expectatives dels tipus d’interès
(25 d’octubre de 2021)
Luis M. Viceira, un dels referents acadèmics espanyols més internacionals i membre destacat de la prestigiosa Universitat Harvard, va reflexionar sobre la situació actual dels tipus d’interés i les expectatives sobre un possible canvi de tendència en la darrera conferència organitzada per la Càtedra Ciutat de Castelló de l’UJI. La conferència va ser moderada pel director de la Càtedra, Juan Ángel Lafuente, i presentada pel vicerector de Planificació, Coordinació i Comunicació, Modesto Fabra.
En la seua intervenció, Viceira va assenyalar d’una banda que, des del segle XIV, els tipus d’interés no han assolit nivells tan baixos com els actuals, que pel que fa al deute sobirà són fins i tot negatius en el curt termini, com és el cas d’Espanya o Alemanya. De fet, el volum de deute comprat amb tipus negatius ha pujat de manera exponencial des de 2016 i se situa al voltant de 17 bilions de dòlars.
D’altra banda, va destacar que aquests nivells són conseqüència d’un desequilibri entre oferta i demanda agregada d’estalvi. L’excés d’oferta d’estalvi ha sigut conseqüència del fort creixement de les economies en vies de desenvolupament, particularment la Xina, que han incrementat les seues reserves de divises destinades a la compra de bons sobirans de les economies desenvolupades, però també a la incertesa econòmica generada a partir de la crisi financera que ha impulsat l’estalvi.
Finalment, va remarcar que hi ha diversos senyals sobre un canvi de tendència per al futur pròxim. La capacitat dels bancs centrals per a comprar deute a llarg termini s’esgotarà, mentre que la inflació està repuntant a nivells no vistos des de fa dècades.
Luis M. Viceira és catedràtic George E. Bates i degà responsable tant de l’ensenyament presencial per a executius com de l’ensenyament en línia. Com a responsable director dels màsters executius que ofereix la Harvard Business School, forma les generacions d’executius al més alt nivell professional, molts dels quals ocupen en l’actualitat els despatxos més estratègics de l’economia nord-americana i mundial.
La Càtedra Ciutat de Castelló sorgeix d’un conveni entre la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló de la Plana signat el desembre de 2017. La Càtedra té com a objectius generals el foment del talent, la formació, la investigació, la difusió del coneixement i la innovació en l’àmbit geogràfic de Castelló.
Sebastián plantea l’augment de la rotació laboral i la competència pel talent com a reptes de l’economia poscovid
(29 de setembre de 2021)
L’exministre d’Indústria, Turisme i Comerç Miguel Sebastián ha parlat sobre els reptes i les oportunitats de l’economia pos-COVID-19 en una conferència organitzada per la Càtedra Ciutat de Castelló de l’UJI que ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de la capital, Amparo Marco, el vicerector d’Internacionalització i Cooperació, Joan Antoni Martín, i el director de la Càtedra, Juan Ángel Lafuente, que ha estat l’encarregat de la presentació de l’acte.
Durant la seua intervenció, Sebastián ha remarcat els avantatges i inconvenients dels tres models per a combatre la pandèmia (immunitat de ramat, covid zero i model mixt) i el debat sobre la dualitat economia-salut per a assegurar que ha resultat ser negatiu, almenys pel que fa a l’economia. Així mateix, ha insistit que el dilema salut-economia és fals, ja que el mal a l’economia ha sigut fonamentalment una conseqüència de la durada de la pandèmia, més que de la severitat de les restriccions.
Com a reptes de futur, l’exministre ha incidit en l’augment de la rotació laboral i la competència pel talent, mentre que en els riscos ha destacat un possible canvi permanent en els preus relatius de l’energia o la temptació d’imposar programes de reducció de deute primerencs (revival de «l’austeritat»).
Miguel Sebastián ha sigut director del Servei d’Estudis de BBVA i director de l’Oficina Econòmica del President, i ha dirigit la cartera d’Indústria, Turisme i Comerç entre abril de 2008 i desembre de 2011 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. És professor titular de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid.
La Càtedra Ciutat de Castelló sorgeix d’un conveni entre la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló de la Plana firmat el desembre de 2017. La Càtedra té com a objectius generals el foment del talent, la formació, la investigació, la difusió del coneixement i la innovació en l’àmbit geogràfic de Castelló.
Luis Enjuanes: «Els joves han de saber que el SARS-CoV-2 és un virus molt perillós que pot causar moltes patologies greus»
(27 d’octubre de 2020)
La Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I ha finalitzat el Cicle de Conferències Càtedra Ciutat de Castelló 2020 amb el webinar «Coronavirus emergents: patogenicitat i protecció enfront del SARS-CoV-2» realitzat per Luis Enjuanes Sánchez, un dels majors experts espanyols en coronavirus, professor de Recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director del laboratori de coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia.
El professor Enjuanes ha iniciat la seua conferència realitzant un repàs als distints coronavirus que han afectat els humans en els últims anys, com el SARS-CoV, el MERS-CoV o el recent SARS-CoV-2 que ha provocat la pandèmia actual que estem sofrint.
Luis Enjuanes ha centrat la seua ponència en la perillositat i virulència d’aquest últim coronavirus sorgit en 2019 a la Xina. Ha destacat que el SARS-Cov-2 és un virus molt perillós per quatre principals característiques: les persones infectades poden ser asimptomàtiques fins als primers 14 dies; la capacitat del virus de replicar-se dins l’organisme; la reducció de la resposta immune innata; i que un 14% dels infectats pot tornar a contagiar-se. Ha incidit en què aquest virus produeix una resposta inflamatòria molt elevada, des del primer moment, i pot afectar a un nombre elevat d’òrgans del cos humà. El professor ha afirmat que «les persones i, sobretot, els joves, han de saber que el SARS-CoV-2 és un virus molt perillós que pot causar moltes patologies greus».
D’altra banda, l’investigador del CSIC ha mostrat les estratègies que s’estan utilitzant per a protegir-se davant d’aquest coronavirus: la immunitat natural; la selecció d’antivirals, la teràpia per anticossos i les vacunes («el reactiu estrella»). Pel que fa a les vacunes, ha explicat la diferència entre les vacunes inactivades i les vives-atenuades, destacant que aquestes últimes són les millors però el perill radica en el fet que el virus, a pesar d’estar atenuat, pot revertir a un virus virulent.
Enjuanes ha comentat que, segons les últimes investigacions, és convenient vacunar-se contra el virus de la grip en la situació actual, ja que seria pitjor agafar els dos virus a la vegada, perquè els dos afecten el sistema respiratori. Segons ha explicat, no s’ha observat en les investigacions realitzades cap efecte negatiu en la vacunació de la grip en pacients infectats amb el SARS-CoV-2. De fet, recomana que la gent hauria de vacunar-se de la grip com més prompte millor, per a descongestionar els hospitals d’aquests pacients i deixar lloc per als de COVID-19.
El director del CNB ha finalitzat la seua conferència afirmant que «aquest virus és un desastre per a nosaltres, pot afectar molts òrgans, i com a conseqüència hi ha un xicotet percentatge de persones infectades que tindran seqüeles per a tota la vida».
Sobre quan hi haurà una vacuna espanyola, ha afirmat que el CSIC està treballant en tres tipus de vacunes. Les dues primeres, de diferents tipus, poden estar enllestides per al segon trimestre de 2021, però la vacuna de nova generació, en la qual està treballant l’equip del mateix professor Enjuanes, amb molts menys efectes secundaris, podria estar preparada per a finals de 2021.
La Càtedra Ciutat de Castelló sorgeix d’un conveni entre la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló firmat el desembre de 2017. La Càtedra té com a objectius generals el foment del talent, la formació, la investigació, la difusió del coneixement i la innovació en l’àmbit geogràfic de Castelló.
José Manuel Díaz: «L’assumpció de riscos, la baixa aversió a la mobilitat internacional i la formació són claus per a una carrera professional d’èxit»
(23 d’octubre de 2020)
La Càtedra Ciutat de Castelló, en el marc del Cicle de Conferències Càtedra Ciutat de Castelló 2020, ha celebrat el webinar «Diversificació, aposta de futur» realitzat per José Manuel Díaz, vicepresident de Business, Performance, Planning and Investments d’Avangrid.
José Manuel Díaz ha fet una xarrada on ha extrapolat els conceptes de diversificació del risc en carteres de renda variable per a la presa de decisions amb incertesa al llarg de la seua carrera professional. «Igual que els actius financers, la rendibilitat futura depén del nivell de risc assumit en un determinat moment. Si bé la sort pot fer que en el futur una decisió acabe sent molt productiva, el fet de tenir una baixa aversió a la mobilitat internacional és un element crucial», ha assenyalat. Així mateix, ha apuntat que una alta propensió a aprendre dels errors juntament amb una actualització freqüent de la formació pot sens dubte ajudar al desenvolupament d’una carrera professional d’èxit.
La última conferència d’aquest cicle, «Coronavirus emergents: patogenicitat i protecció enfront del SARS-CoV-2», es realitzarà el dimarts 27 d’octubre a les 11 hores. L’enllaç per accedir al webinar ja està disponible al web www.catedraciutatcastello.uji.es
La Càtedra Ciutat de Castelló sorgeix d’un conveni entre la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló firmat el desembre de 2017. La Càtedra té com a objectius generals el foment del talent, de la formació, de la investigació, la difusió del coneixement i la innovació en l’àmbit geogràfic de Castelló de la Plana.
García Montalvo: «El big data ha contribuït a perseguir el frau fiscal però l’ús per a l’avaluació de les polítiques públiques és encara molt escàs»
(23 d’octubre de 2020)
La Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I ha iniciat el Cicle de Conferències Càtedra Ciutat de Castelló 2020 amb el webinar «Big data i economia: promeses, perills i decepcions» realitzat per José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i premi Rey Jaime I d’Economia.
El professor García Montalvo ha centrat la seua ponència en l’enorme potencialitat de l’ús de big data i la intel·ligència artificial en l’actualitat i ha destacat que si bé la capacitat dels algorismes alimentats per una quantitat ingent de dades ha millorat la capacitat predictiva del comportament humà tant a nivell social com econòmic, i per tant de la presa de decisions sota incertesa, les màquines continuen sent complementàries però no substitutives de l’home. Pel que fa a l’àmbit econòmic, ha assenyalat que aquestes tècniques han contribuït de manera significativa a perseguir el frau fiscal, tot i això, «la cultura de l’ús del big data per a l’avaluació de les polítiques públiques és encara molt escassa».
La pròxima conferència d’aquest cicle, «Diversificació, aposta de futur», es realitzarà el dimecres 21 d’octubre a les 16 h. L’enllaç per accedir al webinar ja està disponible al web www.catedraciutatcastello.uji.es
La Càtedra Ciutat de Castelló sorgeix d’un conveni entre la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló firmat el desembre de 2017. La Càtedra té com a objectius generals el foment del talent, la formació, la investigació, la difusió del coneixement i la innovació en l’àmbit geogràfic de Castelló.
Col·laboració amb el I Simposi Europeu de Nanofluids per a millorar l’eficiència tèrmica.
(03 de juny de 2019)
La Universitat Jaume I (UJI) amb la col·laboració de la Càtedra Ciutat de castelló ha impulsat la celebració a Lisboa del primer Simposi Europeu de Nanofluids en el marc de la COST Action NanoUptake finançada pel programa comunitari H2020. El congrés, organitzat en col·laboració amb la Facultat de Ciències de la Universitat de Lisboa, ha reunit més d’un centenar d’investigadors i diverses empreses de 24 països amb la finalitat de crear xarxes de recerca per millorar l’eficiència tèrmica de fluids de transport i emmagatzematge de calor mitjançant l’ús de la nanotecnologia.
El director del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció i professor de Mecànica de Fluids a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, Enrique Juliá, coordina la iniciativa NanoUptake, la primera COST Action gestionada des de l’UJI, i assegura que aquest primer congrés europeu de nanofluids «ha servit per a conèixer el estat actual de la investigació europea en aquest àmbit i per a establir col·laboracions entre universitats i empreses que seran el inici de noves propostes de projectes europeus». En total, vuit investigadors dels departaments de Física i d’Enginyeria Mecànica i Construcció han participat en aquesta trobada que finalitzarà al llarg del dia d’avui.
L’optimització dels sistemes tèrmics es considera fonamental en l’àmbit de l’eficiència i de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, «l’Agència Internacional de l’Energia estima que al voltant del 50% de la reducció d’emissions d’efecte hivernacle, promotores de l’escalfament global, haurà de produir-se, durant les pròximes dues dècades, per la millora dels sistemes actuals de generació i consum de recursos energètics», apunta el professor Juliá, també membre del grup de recerca en Fluids Multifàsics de l’UJI.
Col·loqui amb Sheldon Glashow
(03 de juny de 2019)
El col·loqui amb el professor Sheldon Glashow, Premi Nobel de Física de 1979, organitzat per la Càtedra Ciutat de Castelló amb la col·laboració de la Fundació Premis Rei Jaume I, va tindre lloc a la sala de conferències del Menador espai cultural.
En el col·loqui van participat 90 alumnes i professors de huit instituts de secundària de la ciutat de Castelló (Caminàs, Ribalta, La Plana, Penyagolosa, Politècnic, Sos Baynat, Sant Cristóbal i Àgora Lledó International School). Van acompanyar en la taula al professor Glashow, la vicerectora d’Estudiantat i Compromís Social, Inmaculada Rodríguez; l’assessor del jurat dels Premis Rei Jaume I, James Grisolía; i el director de la Càtedra Ciutat de Castelló, Juan Ángel Lafuente, qui va actuar de moderador.
En la xarrada-col·loqui, els alumnes de secundària van realitzar multitud de preguntes al professor Glashow, alguna sobre la teoria de les interaccions electródèbils, per les quals va rebre el premi Nobel; unes altres sobre la cerca de la partícula de Higgs; o preguntes com si el descobriment científic es realitza per accident o per casualitat, a la qual el Nobel de 1979 va respondre que hi ha tres elements importants: el treball, la sort i la cooperació, incidint molt en la importància de la col·laboració entre investigadors per a avançar en el desenvolupament científic.
El professor Glashow també els va contar als estudiants una anècdota, parlant-los de la importància de l’edat en la qual es troben, en la qual estan pensant què estudiar, quin serà el seu futur, i en la qual estan establint relacions d’amistat duradores en el temps; i és que ell va guanyar el premi Nobel de 1979 juntament amb un company i amic seu de l’Institut.
Col·loqui amb el Premi Nobel de Física, Sheldon Glashow al Menador Espai Cultural
(30 de maig de 2019)
El proper dilluns 3 de juny tindrà lloc, al Menador Espai Cultural, el col·loqui d’estudiants de secundària amb el Professor Sheldon Glashow, Premi Nobel de Física 1979.
El físic americà, nascut en 1932, va ser premiat per la seua contribució a la teoria de les interaccions dèbils unificades i les electromagnètiques entre partícules elementals. Va ser professor de Física a Harvard entre 1967 i 1984, Higgins professor des de 1979 i professor en la Universitat Carnegie Mellon de ciències des de 1988. Entre els seus càrrecs, destaca el ser membre del Consell Assessor Americà de la Academy of Achievement des de 1979. Posseeix diversos reconeixements de diferents Universitats i Doctor Honoris Causa. A més del Premi Nobel de Física en 1979, també ha rebut la Medalla Commemorativa Oppenheimer (1977) i el George Ledlie Award.
A l’acte participaran estudiants de secundària dels instituts de la ciutat de Castelló de la Plana, que podran fer-li preguntes al Premi Nobel.
L’acte, està organitzat per la Càtedra Ciutat de Castelló i compta amb la col·laboració de la Fundación Premios Rey Jaime I.
El cicle de conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de l’UJI comptarà amb diversos premis Nobel i prestigiosos ponents en 2019
(15 d’abril de 2019)
Durant l’any 2019, la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I realitzarà o donarà suport a més de quinze activitats diferents, entre les quals destaca la realització d’un nou cicle de conferències «Ciutat de Castelló», que permetrà comptar el mes de juny amb alguns premis Nobel i amb ponents de reconegut prestigi durant el segon semestre de l’any. També col·laborarà amb diversos congressos científics internacionals.
La Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló de la Plana han aprovat, durant la reunió de la comissió mixta de seguiment, el pla d’activitats del 2019 i la memòria d’actuacions realitzades durant l’any 2018 de la Càtedra Ciutat de Castelló de l’UJI que impulsen les dues entitats.
En la reunió han participat, per part de l’Ajuntament, l’alcaldessa, Amparo Marco, i Enrique Esteban, director-assessor jurídic de Plans i Projectes. I en representació de l’UJI, han intervingut el vicerector de Planificació, Coordinació i Comunicació, Modest Fabra; el director de la Càtedra, Juan Ángel Lafuente; i Juan Salvador Pérez, del Servei de Comunicació i Publicacions de l’UJI.
De les activitats aprovades de la memòria de l’any 2018 cal destacar la realització del primer Cicle de Conferències «Ciutat de Castelló» que ha permès comptar amb ponents de reconegut prestigi acadèmic, científic i professional; l’esdeveniment del «Climathon, Castelló davant el canvi climàtic» que ha tingut un gran èxit; o l’inici d’alguns estudis d’assessorament com l’informe de l’impacte econòmic del parc d’autocaravanes, l’anàlisi de la feminització de la pobresa a la ciutat de Castelló, o el pla estratègic de la cultura.
A més, la Càtedra realitzarà durant 2019 un informe sobre ciberseguretat en les economies de l’arc mediterrani i presentarà altres informes i estudis realitzats per a la ciutat de Castelló; i convocarà unes beques per a alumnat de l’UJI perquè puguen realitzar estades en universitats o pràctiques en empreses en ciutats agermanades amb Castelló de la Plana, iniciant-se la convocatòria amb la ciutat d’Ube al Japó.
Dolores Corella destaca que els factors ambientals poden neutralitzar els riscos genètics a algunes malalties
(29 de novembre de 2018)
La catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Publica de la Universitat de València, Dolores Corella, ha impartit la ponència «Ciències òmiques i salut: cap a la prevenció de precisió» dins del Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de l’UJI.
La professora Corella, Premi Rei Jaume I 2018 d’Investigació Mèdica, ha presentat els últims avanços en la genòmica per a detectar la susceptibilitat genètica a les diferents malalties i com es pot actuar sobre els factors ambientals i les variables de l’estil de vida per a neutralitzar els riscos genètics en les principals malalties cardiometabòliques com la obesitat, diabetis o malalties cardiovasculars, introduint el concepte de Prevenció de Precisió en el nou marc de la Medicina de Precisió.
La investigadora, que és cap de grup en el CIBER Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició des de 2006 i directora de la Unitat de Recerca d’Epidemiologia Genètica i Molecular en la Universitat de València, ha començat mostrant el Projecte Genoma Humà i com l’evolució de la tecnologia ha abaratit la investigació i poder avançar en el coneixement del risc genètic de les malalties. Així, respecte a l’evolució de la tecnologia, Corella ha comentat que en poc de temps «es podrà demanar, per 100€, la seqüència completa del nostre genoma», però, com destacava, la interpretació de totes eixes dades serà cara i, per tant, hi haurà molt de treball en un futur per als informàtics o bioinformàtics.
Dolores Corella ha destacat que el determinisme genètic (no poder fer res front a una malaltia genètica) té lloc en molt poques ocasions i que «el model d’interacció gen-ambient ens diu que el genoma ens va a marcar un risc, però que hi ha factors ambientals (fàrmacs, dieta, tabac, operacions quirúrgiques, etc.) que poden influir positivament sobre l’evolució d’una malaltia». Així, han sorgit noves disciplines com la nutrigenòmica per a estudiar la relació entre la nutrició i la genètica. I dins d’aquesta es troba la nutrició de precisió per a «estudiar la millor dieta per a cada gen, que és molt complex». La professora ha mostrat diversos exemples per concloure que «amb els factors ambientals podem contrarestar la susceptibilitat genètica, però hem de ser constants en el temps».
La catedràtica també ha presentat els últims avanços en altres ciències òmiques, fonamentalment en la epigenòmica, mostrant els marcadors òmics associats amb la obesitat, per exemple, així com les estratègies per a modificar aquests marcadors epigenètics i la seua integració en la Prevenció de Precisió.
El Cicle de Conferències 2018 de la Càtedra Ciutat de Castelló finalitza amb aquesta conferència, i ha aconseguit portar a Castelló a nou ponents del més alt nivell acadèmic i científic, entre d’ells quatre dels premiats Rei Jaume I en l’edició de 2018.
La Càtedra Ciutat de Castelló de l’UJI i l’Associació Geomett presenten un informe d’emprenedoria al Mediterrani
(26 de novembre de 2018)
La Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’UJI ha acollit la conferència de presentació de l’informe «Esperit emprenedor, creació d’empreses i innovació en el Mediterrani», que ha sigut realitzat per l’Associació Geomett (Geopolítica para el desarrollo de las políticas públicas en el Mediterráneo) per encàrrec de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I.
Aquest informe, que ha sigut realitzat pels professors José Ruiz Navarro i Juan Pablo Diánez González, de la Universitat de Cadis, té com a objectiu principal analitzar de forma sintètica la situació del fenomen emprenedor i d’innovació als països mediterranis, i oferir aquesta informació a investigadors, agents socials i institucions públiques, perquè estimule la reflexió i el debat, amb la finalitat de contribuir a la investigació econòmica i social per articular futures línies d’acció que impulsen aquest esperit emprenedor i empresarial.
L’informe posa el focus geogràfic d’atenció en els 22 països que componen la conca del Mediterrani. Els tretze de la part nord: Espanya, França, Itàlia, Grècia, Malta, Xipre, Albània, Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Montenegro, Mònaco i Turquia; i, els nou de la vorera sud: el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Palestina, Egipte, Israel, Líban i Síria. L’informe agrega dades d’aquests països en quatre nivells de comparació: dades globals d’àmbit mundial, els de la conca del Mediterrani, els de la vorera nord i els de la vorera sud.
El professor José Ruiz Navarro, catedràtic de la Universitat de Cadis, ha sigut l’encarregat de fer la ponència de l’informe i ha destacat que l’objectiu principal és «mesurar per a governar», és aportar dades que permeten prendre decisions per a impulsar l’esperit emprenedor i innovador en aquests països. Així, ha comentat que la conca del Mediterrani representa el 7% de la població mundial però l’11% del PIB del món. En l’informe s’observa també la diferència existent entre el PIB dels països de la vorera nord (6.688 bilions d’euros) i els de la vorera sud del Mediterrani (1.120 bilions d’euros). El professor Ruiz ha presentat a l’informe els índexs d’innovació, empreses emergents, població emprenedora, i valoració de l’entorn a la conca del Mediterrani.
En la presentació de l’acte han intervingut Juan Ángel Lafuente, director de la Càtedra Ciutat de Castelló, Jordi Garcés, president de l’Associació Geomett; Diego Rodríguez, cap de Divisió al Banc Central Europeu, i David Cabedo, vicerector adjunt de Transferència, Innovació i Emprenedoria de l’UJI.
Gonzalo Rubio destaca que les decisions de política econòmica no han d’oblidar la interacció entre la incertesa i l’aversió al risc
(21 de novembre de 2018)
Gonzalo Rubio Irigoyen, catedràtic d’Economia i Finances en la Universitat CEU Cardenal Herrera, ha impartit la conferencia «Macroeconomia, finances i incertesa política» dins del Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I.
La conferència del professor Rubio s’ha centrat en la incertesa, entesa en termes generals com la fluctuació o volatilitat de les pertorbacions econòmiques i polítiques que no són predictibles per part dels agents econòmics, i com aquestes té un enorme impacte tant sobre la macroeconomia com sobre les finances. No obstant açò, el principal missatge d’aquesta conferència ha sigut que «l’aversió al risc és el vertader motor que mou les principals variables tant financeres com a macroeconòmiques, és clau per a entendre el comportament dels cicles econòmics i, sobretot, les recessions econòmiques».
Gonzalo Rubio ha conclòs la seua conferència amb la idea de l’aversió al risc com a font d’explicació dels fets financers, econòmics i fins i tot polítics, destacant que «les actuacions de la classe política sobre el control de la incertesa que afecte tant a l’economia com a la política seria un pas en l’adreça correcta, especialment quan existisquen signes d’increment en l’aversió al risc. El motiu de l’actuació és que l’aversió al risc amplifica les pertorbacions econòmiques degudes a la incertesa».
Capitolina Díaz proposa una ciència no obsessionada amb el sexe però conscient del gènere
(21 de novembre de 2018)
Capitolina Díaz, catedràtica de Sociologia de la Universitat de València, considera que «la ciència no ha d’estar obsessionada amb el sexe, però si ha de ser conscient del gènere». Díaz ha impartit la ponència «Dones de ciència, dones en ciència, ciència amb dones» dins del Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I a l’edifici de la Llotja del Cànem.
La professora Díaz, primera directora de la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri d’Educació i Ciència, ha parlat sobre la situació de les dones com a subjectes productors de ciència (Dones de Ciència), la posició de les dones com a objecte de la ciència (Dones en la ciència) i com podria ser una ciència que contemplés tant les igualtats com les diferències entre homes i dones (Ciència amb Dones).
En primer lloc, ha mostrat un llista de dones científiques al llarg de la història, en camps com les ciències, les arts, les humanitats i la tecnologia. Entre els exemples estaven Hipàtia de Grècia; Mary Wollstonecraft, anglesa del segle XVIII; Melitta Benz, tecnòloga alemanya de finals del segle XIX o Fran Allen, primera dona que va rebre el Premi Turing, entre d’altres.
En la segona part, ha posat en relleu la consideració de les dones en la ciència i la seua invisibilitat per ser l’home el patró d’ésser humà per a la recerca. Així va comentar que «les dones són pràcticament invisibles per a la ciència i apareixen com excessivament sexualitzades…els barons són la norma».
En tercer lloc, ha mostrat alguns exemples de com pot arribar a ser la ciència quan la realitzen tant dones com homes en proporcions similars. Així, ha parlat del cas paradigmàtic de les primatòlogues, entre les quals es troben científiques com Jane Goodal, Dian Fosey o Birute Galdikas, que han aconseguit canviar aquesta especialitat, tenir un enfocament diferent i aportar nous coneixements des de la perspectiva de la dona.
Finalment, ha realitzat algunes propostes de canvi, com eliminar els sesgos sexistes, incorporar persones expertes en igualtat de gènere en els equips d’investigació, no reproduir estereotips sexuals o que els projectes d’investigació haurien de tenir una anàlisi d’impacte de gènere, entre d’altres.
El Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló finalitzarà dimecres 28 de novembre de 2018 amb la conferència de Dolores Corella, premi Rei Jaume I 2018 en Investigació Mèdica, sobre «Ciències òmiques i salut: cap a la prevenció de precisió» que tindrà lloc, a les 19 hores, al Menador espai cultural.
José Carlos de Hoyos destaca la importància creixent de la llengua espanyola a França
(21 de novembre de 2018)
José Carlos de Hoyos, professor titular de lingüística hispànica en la universitat Lumière Lyon 2 (França) va impartir la sisena conferència del cicle de conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I en la sala de graus Germà Còlon de la Facultat de Ciències Humanes i Socials.
El professor de Hoyos va exposar durant la seua conferència la importància creixent de la llengua espanyola a França. Va començar parlant de les diferències entre Espanya i França a l’hora de promocionar la importància de la llengua a nivell internacional. França és un país que ha treballat al llarg de la història per a posar en valor la llengua francesa en el món a través de diverses institucions com són el Liceu Francés, que s’ha convertit en una xarxa que alimenta la presència del francès i de la cultura francesa en el món, i l’Aliança Francesa, que acompanya l’ensenyament del francès a nivell internacional des del segle XIX.
En canvi, va destacar que Espanya ha començat a adonar-se de la importància de donar valor a un be com la llengua espanyola de manera molt tardana, amb la creació de l’Institut Cervantes l’any 1991.
De Hoyos va tractar temes com el valor econòmic de l’espanyol a través de dades quantitatives, posant diversos exemples com que és la segona llengua més parlada del món per nombre de persones que la tenen com a llengua materna, la segona llengua de comunicació internacional en la Xarxa, o que multiplica per quatre els intercanvis comercials.
El ponent va explicar el sistema educatiu francès i l’elecció de l’estudi d’una segona llengua, posant l’accent que l’espanyol és la segona llengua triada per més de la meitat dels alumnes de secundària francesos.
També va tractar la influència del valor d’una llengua, la seua percepció social, en la motivació per a l’elecció lingüística. «La força de l’expressiu (de l’espanyol) es canalitza cap a aspectes càlids o emocionals, posant l’accent en l’espanyol com a llengua de tradició literària, d’art i cultura – enfront de l’anglès o alemany com a llengües fredes, de treball i d’economia».
Finalment, José Carlos de Hoyos va concloure la conferència destacant que França és el país del nostre entorn que mostra un major interès per Espanya. Els intercanvis comercials, el fluxe de persones entre els dos països, els llaços polítics al llarg de la història (i les seues tensions) són una mostra evident de tal interès.
Íñigo Losada afirma que els canvis en el sistema climàtic són un dels majors desafiaments per a la societat
(15 de novembre de 2018)
Íñigo Losada Rodríguez, catedràtic d’Enginyeria Hidràulica de l’Escola de Camins de la Universitat de Cantàbria i premi Rei Jaume I 2018 en Protecció del Medi Ambient, va impartir el passat dimecres la cinquena ponència del cicle de conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I a l’edifici del Menador espai cultural.
El professor Íñigo Losada va exposar els canvis que s’han observat en el sistema climàtic, va presentar un anàlisis del futur del canvi climàtic i els riscos i conseqüències que aquest pot tindre, sobretot, en les nostres costes.
Durant la conferència, el ponent va mostrar els canvis que s’estan produint en la temperatura mitjana del planeta com a conseqüència del canvi climàtic i va afirmar que «cadascun dels tres últims decennis ha sigut successivament més càlid en la superfície de la Terra que qualsevol decenni anterior des de 1880».
Posteriorment va presentar les evidències que demostren que aquest increment de la temperatura mitjana té dos efectes directes sobre el nivell de l’aigua dels oceans. Per una banda s’incrementa la temperatura de l’aigua del mar i això produeix una expansió volumètrica d’aquesta; per l’altra es produeix un escalfament dels glaciars que està provocant el desgel de l’Antàrtida. Així doncs, l’increment del volum de l’aigua que s’està produint es tradueix en un risc per a les costes, que afecta a les platges, als ecosistemes i al turisme, entre d’altres.
Segons Losada, «l’escalfament en el sistema climàtic és inequívoc i, des de la dècada de 1950, molts dels canvis observats no han tingut precedents en els últims decennis. L’atmosfera i l’oceà s’han calfat, els volums de neu i gel han disminuït, el nivell del mar s’ha elevat i les concentracions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat».
Pel que fa al futur, el catedràtic indica que per poder actuar envers els riscos en les costes, és necessari analitzar la vulnerabilitat, la perillositat i l’exposició de les costes al canvi climàtic, ja que «les emissions contínues de gasos d’efecte hivernacle causaran un major escalfament i nous canvis en tots els components del sistema climàtic. Per a contenir el canvi climàtic, serà necessari reduir de forma substancial i sostinguda les emissions».
Finalment, el professor Losada conclou que «l’evidència científica sobre els canvis en el sistema climàtic combinada amb molts dels reptes que aborden els Objectius de Desenvolupament Sostenible, posen de manifest que estem davant un dels majors desafiaments per a la societat i la prosperitat a llarg termini».
Unai Ansejo aposta per una inversió diversificada, en fons indexats, com la millor opció per a obtenir rendibilitat a llarg termini
(08 de novembre de 2018)
Unai Ansejo, llicenciat en Ciències Físiques i doctor en Economia per la Universitat del País Basc, ha realitzat la quarta ponència del Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló a la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques.
Ansejo, que és CEO i soci fundador de l’empresa Indexa Capital, ha parlat sobre el problema actual de les elevades comissions i les baixes rendibilitats de l’estalvi i les inversions a Espanya i ha explicat que, en l’actualitat, 350.000 milions d’euros estan invertits en fons i plans de pensions que en molts casos no aconsegueixen ni cobrir la inflació.
En la conferència, titulada «La gestió automatitzada de carteres de fons d’inversió a Espanya. El cas d’Indexa Capital», Unai Ansejo ha destacat que «les dades demostren que una inversió diversificada, de baix cost en fons indexats, és la millor opció per a obtenir rendibilitat a llarg termini». En aquest sentit ha mostrat l’exemple d’Indexa Capital, la seua empresa, que és un gestor automatitzat capdavanter a Espanya, i que ajuda a inversors des de 1.000 € a invertir de forma intel·ligent.
El cicle continuarà dimecres 14 de novembre amb la conferència «Les conseqüències del canvi climàtic a les nostres costes», a càrrec d’Íñigo Losada, Premi Rei Jaume I 2018 en Protecció del Medi Ambient, que tindrà lloc, a les 19 hores, al Menador espai cultural.
Cal recordar que la Càtedra Ciutat de Castelló, que impulsen l’Ajuntament de la capital de la Plana i la Universitat Jaume I, ha organitzat un cicle de nou conferències multidisciplinàries amb especialistes de reconegut prestigi acadèmic i científic, entre els quals figuren quatre premis Rei Jaume I 2018. Les conferencies es realitzen al campus universitari, Menador espai cultural i a la Llotja del Cànem a Castelló de la Plana.
Maria Vallet destaca com la investigació en el camp dels nanomaterials millora la qualitat de vida de les persones
(07 de novembre de 2018)
Maria Vallet Regí, catedràtica de Química Inorgànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid i Premi Rei Jaume I 2018 d’Investigació Bàsica, va realitzar el dilluns passat la tercera ponència del cicle de conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I a l’edifici del Menador espai cultural.
La professora Vallet, doctora honoris causa per l’UJI, va parlar sobre la investigació i desenvolupament en el camp dels nanomaterials i les diferents línies d’aplicacions, des de les noves tecnologies de la comunicació, l’arquitectura, la ceràmica o el sector de la salut.
En la conferència, titulada «Nanotecnologia en el nostre dia a dia», Maria Vallet va destacar que l’avançament en la investigació de nanomaterials ha permès a la nostra societat evolucionar des de grans computadores o enormes telèfons mòbils, fins a memòries USB que tenen una capacitat de magatzematge molt gran o dispositius mòbils de format reduït que permeten comunicar-nos de moltes formes distintes.
A més, la catedràtica va comentar que l’ús de nanomaterials aplicats a la farmàcia i la medicina, ha permès el disseny d’antibiòtics específics i fer tractaments mèdics més localitzats, que aconsegueix que no es vegen afectats altres parts de l’organisme sinó només la part danyada. Va incidir en la gran despesa que suposa el disseny d’un nou fàrmac, que tarda entre 7 i 20 anys a arribar al mercat, i «la inversió dinerària a realitzar equival, més o menys, al cost de sis avions AIRBUS», va dir la professora.
Finalment, Maria Vallet va exposar altres exemples d’ús dels nanomaterials, com per exemple, en el disseny de nanoestructures a partir del grafè per a reforçar estructures arquitectòniques com ponts; o l’ús dels nanomaterials en la ceràmica aplicant una capa de nanopartícules perquè el taulell tinga, per exemple, un tractament antibaf, etc.
El Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló continuarà dijous 8 de novembre amb la conferència d’Unai Ansejo, CEO d’Indexa Capital, sobre «La gestió automatitzada de carteres de fons d’inversió a Espanya» que tindrà lloc, a les 12.15 hores, a la sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la Universitat Jaume I.
Ramón Martínez destaca que el desenvolupament de nanosensors per a detectar patògens és un camp encara poc explorat
(30 d’octubre de 2018)
Ramón Martínez Máñez, catedràtic del Departament de Química de la Universitat Politècnica de València i Premi Rei Jaume I 2018 de Noves Tecnologies, ha realitzat la segona ponència del Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I parlant del progrés en la química biomolecular i la nanotecnologia, que ha donat lloc recentment al disseny de sistemes amb funcions innovadores impulsant en noves direccions àrees com la bio-enginyeria, la bio-detecció, la bio-nanotecnologia i l’administració de fàrmacs.
En la conferència, titulada «Sistemes d’alliberament controlat i sondes moleculars en aplicacions biomèdiques», el professor Martínez ha destacat que «el desenvolupament de materials híbrids nanoscòpics que mostren la capacitat d’alliberar als hostes atrapats en el seu interior després de l’aplicació d’un estímul extern ha atret una gran atenció». Aquests dispositius estan basats en un suport porós en el qual es poden emmagatzemar certs compostos i estan tapats amb certes molècules o biomolècules permetent l’alliberament controlat de les espècies atrapades a voluntat. Així, ha expressat que «l’alliberament controlat de fàrmacs, que permet l’alliberament del fàrmac només on vols, és un tractament menys agressiu, redueix la dosi i la toxicitat, i ja existeixen en el mercat fàrmacs nanotecnològics que ho apliquen».
A més, el catedràtic ha comentat que un altre camp d’interès en aquest àmbit és el desenvolupament de sensors que són capaços de detectar certs compostos amb un simple canvi de color o de fluorescència.
Finalment, ha presentat exemples recents de la detecció d’espècies d’interès biomèdic, el desenvolupament de materials per a alliberament controlat de fàrmacs i la possibilitat més avançada de dissenyar nanosistemes capaços de comunicar-se.
El Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló continuarà dilluns 5 de novembre amb la conferència de María Vallet, Premi Jaume I 2018 de Recerca Bàsica, sobre «Nanotecnologia en el nostre dia a dia» que tindrà lloc, a les 19 hores, en el Menador espai cultural.
Climathon Castelló 2018: L’equip guanyador “Mójate por Castellón” assegura que l’aigua si és la solució
(27 d’octubre de 2018)
L’esdeveniment climàtic més important del món ha celebrat la seua segona edició en Castelló, on les solucions presentades han destacat pel seu gran potencial
L’ equip “Mójate por Castellón” ha convençut al jurat de Climathon Castelló 2018 amb una solució innovadora per a recarregar l’aqüífer de la Marjaleria i connectar així amb la societat. D’aquesta manera, ha donat resposta al desafiament proposat per l’organització, que consistia en cercar solucions per potenciar l’aiguamoll de la Marjal com a font generadora de recursos per a adaptar la ciutat a l’efecte del canvi climàtic. Per a aconseguir dita solució, l’equip guanyador pretén crear un sistema de xarxes de recàrrega i protecció d’aqüífers, així com dotar a la ciutat d’un entorn sostenible, verd, accessible i per a gaudir Ara, presentaran la seua idea a les persones responsables de l’àrea de sostenibilitat i fons europeus de l´Ajuntament de Castelló, els qui valoraran la viabilitat del finançament de la mateixa.
Climathon s’ha convertit en l’esdeveniment per excel·lència contra el canvi climàtic, havent-hi celebrat quatre edicions a nivell mundial i dos a Castelló. Aquesta ha tingut lloc els dies 26 i 27 d’octubre, albergant a trenta participants en el Casal Jove del Grau de Castelló. Una trobada d’investigadors i investigadores, emprenedors i emprenedores, tècnics i estudiants, que han abordat amb ganes la problemàtica del canvi climàtic, participant activament en un ecosistema viu d’innovació que ha propiciat la creació d’interessants sinergies.
El jurat ha estat compost per Carmen Vilanova, directora de l’Oficina de Planificació i Projecció Econòmica de l´Ajuntament de Castelló; Sergio Chiva, director de la Càtedra FACSA-UJI d’Innovació en el Cicle Integral de l’Agua; Juan Ángel Lafuente, director de la Càtedra Ciutat de Castelló; així com per Arianna Renau, José Segarra, Gil María Campos i Javier Climent en qualitat d’experts; sent tots ells testimonis del gran potencial de les idees i solucions presentades pels diferents equips.
Dinamitzadors, membres del jurat i experts han sigut les persones encarregades de guiar als i les participants en las variades activitats, tant formatives como d’oci, que han tingut lloc durant el desenvolupament de l’esdeveniment. La jornada del divendres 26 d’octubre va començar amb una presentació de benvinguda, seguida per una visita i posterior menjar en la Marjaleria, amb l’objectiu de contextualitzar l’entorn del desafiament proposat; rebent la visita del regidor de Sostenibilitat Ambiental i Agricultura de l’Ajuntament de Castelló, Omar Braina.
Una vegada de tornada al Casal Jove va donar començament el primer repte, sobre energies renovables i gestió de l’aigua, iniciant-se amb una “píndola d’innovació”, seguida pel treball conjunt dels equips i la posterior posada en comú d’idees. Una metodologia de treball que s’ha repetit en els altres tres reptes proposats. El segon repte, que ha tractat sobre planificació urbana: mobilitat i construcció, es va desenvolupar de forma paral·lela a Climathon infantil, on els xiquets i xiquetes que es van acostar al Casal Jove van participar en diferents activitats relacionades amb el canvi climàtic. El tercer repte va venir precedit pell monologuista Vicent Pérez, donant pas a la temàtica d’agricultura i alimentació, que va desembocar en una demostració culinària a manera de showcooking on les i els participants van elaborar el seu propi sopar mentre gaudien del concert de Joy Ena. Finalment, a les 23:00h va donar començament el quart repte sobre desenvolupament econòmic i turisme finalitzant poc després de mitjanit. A partir d’aqueix moment, els i les participants van poder desenvolupar durant tota la nit el seu treball per equips, gaudint de dinàmiques de grup i d’una sessió de yoga a l’alba.
La segona edició de Climathon Castelló ha estat organitzada i coordinada per l’Ajuntament de Castelló, la Càtedra FACSA-UJI d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua i la Cátedra Ciutat de Castelló. L’organització es declara molt satisfeta pel talent dels equips, i per la qualitat de les solucions i idees presentades.
Novales destaca la importància del rigor en les informacions econòmiques
(25 d’octubre de 2018)
Alfonso Novales, catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid, va obrir el passat 25 d’octubre el Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I amb una anàlisi sobre l’adequació del llenguatge utilitzat en Economia, especialment en els mitjans de comunicació, i sobre les dades disponibles per a l’estudi d’economies i mercats en relació amb les afirmacions i prediccions econòmiques.
En la seua intervenció, Novales va assenyalar que «l’Economia és una ciència i, com a tal, alguns fenòmens no són fàcils d’explicar perquè siguen comprensibles per a tot el món sense una base de coneixement sobre aquest àmbit». En aquesta línia, va incidir en la falta de rigor en les notícies econòmiques en els mitjans de comunicació posant com a exemple titulars sobre la pujada de la inflació quan allò que ha pujat són els preus.
D’altra banda, el catedràtic va abordar el tema de les afirmacions i prediccions econòmiques des del punt de vista de la professió. «Els economistes no solem tindre bona imatge perquè ens podem equivocar atès que no mesurem com en altres ciències ja que treballem amb dades i models», va explicar. Així, va assenyalar que els economistes no «demostren» com en altres ciències i, per tant, els resultats no són concloents de mateixa forma que en altres disciplines.
No obstant, Novales va afirmar que «no s’ha de trivialitzar la nostra professió, cal analitzar dades, simular models, plantejar escenaris raonables i proposar probabilitats. La funció de l’economista és saber respondre a una pregunta utilitzant diversos models».
El Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló continuarà el pròxim 30 d’octubre amb la conferència de Ramón Martínez Máñez, Premi Jaume I 2018 de Noves tecnologies sobre «Sistemes d’alliberament controlat i sondes moleculars en aplicacions biomèdiques».
La Càtedra Ciutat de Castelló de l’UJI convida nou especialistes de reconegut prestigi en un cicle de conferències multidisciplinari
(24 d’octubre de 2018)
La Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I ha organitzat per als mesos d’octubre i novembre un cicle de nou conferències multidisciplinàries amb especialistes de reconegut prestigi acadèmic i científic, entre ells quatre Premis Rei Jaume I 2018, que es realitzaran al campus universitari, Menador espai cultural i a la Llotja del Cànem a Castelló de la Plana.
La rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, ha felicitat a la Càtedra Ciutat de Castelló «per aquesta iniciativa que ofereix a tota la societat de Castelló accedir a uns coneixements molt avançats degut al gran prestigi dels ponents que conformen el programa». Alcón també ha volgut agrair a l’Ajuntament la seua col·laboració en totes les accions de la Càtedra.
Per la seua banda, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat la importància de fomentar els debats sobre la innovació tecnològica com a dinamitzador de l’economia. “Aquest tipus de jornades són necessàries per a discutir què tipus de societat volem i a quins reptes ens enfrontem a nivell social, polític i financer”, ha subratllat Marco, la qual també ha valorat positivament el nivell acadèmic dels ponents, ja que molts d’ells són ‘Premi Rei Jaume I’ de recerca, és a dir, “referents en els seus camps que amb la seua experiència aconsegueixen que avancem com a societat”.
La primera de les conferències serà la impartida per Alfonso Novales, doctor en Economia per la Universidad de Minnesota i doctor en Matemàtiques per la Universitat del País Basc qui parlarà sobre «El lenguaje de los economistas ¿qué podemos decir con la información que tenemos?» dijous 25 d’octubre a les 12 hores en la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques.
La segona tractarà sobre los «Sistemas de liberación controlada y sonda moleculares en aplicaciones biomédicas» a càrrec del Premi Rei Jaume I 2018 en Noves Tecnologies, Ramón Martínez Mañez. La conferència tindrà lloc en l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentales dimarts 30 d’octubre a les 12 hores.
La investigadora María Vallet, Premi Rei Jaume I 2018 d’Investigació Bàsica, impartirà una conferència sobre «Nanotecnología en nuestro día a día» que tindrà lloc en el Menador Espai Cultural dilluns 5 de novembre a les 19 hores.
«La gestión automatizada de carteras de fondos de inversión en España. El caso de Indexa Capital» serà el tema del qual parlarà Unai Ansejo, CEO i soci fundador d’Indexa Capital, dijous 8 de novembre de 2018 a les 12.15 hores en la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques.
La cinquena conferència serà impartida per Iñigo Losada, Premi Rei Jaume I 2018 en Protecció del Medi Ambient, qui abordarà «Las consecuencias del cambio climático en nuestras costas» dimecres 14 de novembre a les 19 hores al Menador Espai Cultural.
«El valor de la lengua española en Francia» és el títol de la conferència que impartirà José Carlos de Hoyos, professor titular de Lingüística Hispànica de la Universitat Lumière Lyon 2 de França, dimecres 21 de novembre a la Facultat de Ciències Humanes i Socials.
El mateix dia, però a les 19 hores en la Llotja del Cànem, la catedràtica de Sociologia de la Universitat de València i primera directora de la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri d’Educació i Cultura, Capitolina Díaz, parlarà sobre «Mujeres de ciencia, mujeres en ciencia, ciencia con mujeres».
El doctor en Economia i Finances per la Universitat de Califòrnia, Berkley i MBA per la Universitat de Columbia, Gonzalo Rubio, impartirà dijous 22 de novembre a les 12.30 hores a la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’UJI la conferència «Macroeconomía, finanzas e incertidumbre política».
Per últim, Dolores Corella, Premi Rei Jaume I 2018 en Investigació Mèdica oferirà dimecres 28 de novembre a les 19 hores al Menador Espai Cultural una conferència sobre «Ciencias ómicas y salud: hacia la prevención de precisión».
Castelló acull #Climathon, l’esdeveniment mundial que dona solucions reals al canvi climàtic
(24 d’octubre de 2018)
Es tracta de la primera edició celebrada en la ciutat castellonenca i de la quarta a nivell mundial, que tindrà lloc els dies 26 i 27 d’octubre en el Casal Jove del Grau de Castelló
Castelló es prepara per a l’esdeveniment climàtic més gran del món. El pròxim 26 d’octubre de 2018, la ciutat participarà per segona vegada en #Climathon, un hackathon mundial de canvi climàtic que finalitzarà el dissabte 27 d’octubre al matí. 24 hores ininterrompudes d’activitats on s’impulsaran solucions i idees innovadores per a protegir el medi ambient i, per tant, per a fer tant de Castelló com del món un lloc millor on viure. Es tracta d’un esdeveniment organitzat i coordinat per l’Ajuntament de Castelló i la Universitat Jaume I, a través de la Càtedra FACSA-UJI d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua i de la Càtedra Ciutat de Castelló.
Cada una de les ciutats on es celebra l’esdeveniment escull el seu propi desafiament, i el triat per Climathon Castelló es basa en buscar solucions per a potenciar l’aiguamoll de la Marjal com a font generadora de recursos per a adaptar la ciutat als efectes del canvi climàtic. Tant la ciutat com tota la regió tenen una gran dependència de les aigües subterrànies per al subministrament urbà i les previsions adverteixen sobre l’impacte del canvi climàtic en el Mediterrani. Per tant, és urgent prendre mesures que permeten mitigar aquest impacte.
Amb la perspectiva holística de treballar en pro del desafiament proposat, Climathon Castelló estarà centrat en quatre grans reptes a treballar: energia renovable i gestió de l’aigua; planificació urbana: mobilitat i construcció; agricultura i alimentació; i desenvolupament econòmic i turístic. Per a abordar exitosament cada una d’eixes àrees, es desenvoluparan idees com evidenciar els efectes del canvi climàtic, la innovació social, l’energia, l’aprofitament del recurs hidràulic de la zona, el debat de la sostenibilitat de l’agricultura ecològica, la preservació de la flora i la fauna de la zona, o la mobilitat en la zona de la Marjaleria, entre altres temes d’interés. A través d’estos temes, els i les participants exposaran i intercanviaran idees que, posteriorment, podran convertir-se en solucions reals que permetran millorar la vida en la ciutat, i un jurat serà l’encarregat d’elegir els guanyadors.
La Marjaleria és una àrea poblada i habitada que combina zones residencials amb explotacions agràries i àrees verdes d’alt interés ecològic. Actualment, una xarxa de pous d’embovament drena l’aigua, descarregant-la a rases i canals que la transporten a la mar. No obstant açò, el canvi climàtic està causant llargs períodes de sequera combinats amb episodis esporàdics de pluja torrencial. Quan açò últim succeeix, si el nivell d’aigua de l’aqüífer és alt, la xarxa de drenatge ha de ser forçada per a evitar inundacions. Però si les pluges són torrencials i es produeix l’anomenada gota freda, el risc d’inundació és molt alt. A tot açò, se li ha de sumar el desafiament de compatibilitzar les necessitats de l’assentament urbà, amb la preservació de la biodiversitat i el desenvolupament sostenible de l’aiguamoll. El desafiament consisteix en trobar en eixa debilitat una oportunitat de repensar el territori i convertir la Marjaleria en un espai exemplar i generador de recursos.
Aquells investigadors i investigadores, emprenedors i emprenedores, tècnics o estudiants que tinguen les ganes i la capacitat per a resoldre el desafiament proposat, poden formar part d’aquesta cadena humana per a abordar el canvi climàtic a través de la innovació, que busca trobar solucions climàtiques per a la ciutat de Castelló. A més, els participants de Climathon Castelló també disfrutaran de tallers, oci, música i gastronomia; poden trobar tota la informació de l’esdeveniment a través del hashtag oficial #climathoncastellon.
Es tracta d’un esdeveniment organitzat i coordinat per l’Ajuntament de Castelló, Càtedra FACSA-UJI d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua i Càtedra Ciutat de Castelló.
Per a poder participar-hi, tan sols ha de registrar-se en línia en: https://climathon.climate-kic.org/es/castellon-de-la-plana
La Càtedra Ciutat de Castelló reuneix la Comissió Mixta de Seguiment per primera vegada
(12 de juliol de 2018)
La Comissió Mixta de Seguiment de la Càtedra Ciutat de Castelló es va reunir el passat 11 de juliol per presentar la proposta d’activitats previstes per a l’any 2018.
Durant aquesta reunió Modesto Fabra es va presentar com a nou vicerector i va agrair a l’alcaldessa i a l’Ajuntament de Castelló la col·laboració en la creació d’aquesta Càtedra.
La Càtedra té com a objectius generals el foment del talent, de la formació, de la investigació, la difusió del coneixement i la innovació en l’àmbit geogràfic de Castelló de la Plana.
Seguint aquests objectius, la Càtedra Ciutat de Castelló ha impulsat diverses accions des de la seua creació com la col·laboració en l’organització del “Congreso de Estudios Gitanos Roma Studies”, celebrat a Castelló el 15 i 16 de desembre de 2017, i la conferència “Nadant cap a la vorera de l’èxit” impartida pel campió del món David Meca, que va tindre lloc el 26 d’abril de 2018, i va ser un èxit, amb una assistència de més de 100 persones.
A més, hi ha diverses activitats programades per a l’últim trimestre del 2018, com són per exemple la presentació de l’informe sobre la importància del corredor mediterrani en el desenvolupament futur de la ciutat, realitzat en col·laboració amb la Associació per al Desenvolupament de les polítiques públiques en el Mediterrani (GEOMETT); el cicle de conferències “Càtedra Ciutat de Castelló”; i l’inici d’un estudi sobre la feminització de la pobresa a la ciutat de Castelló, entre d’altres.
Per últim, durant la reunió, s’han proposat diverses accions per a l’any 2019, entre les quals destaca la convocatòria de beques a estudiants de l’UJI per a que puguen fer estades d’estudis i/o investigació a les universitats de les ciutats agermanades amb Castelló (Chatellerault, Târgoviste, Lleida i Ube); la col·laboració amb el Congrés Internacional sobre Sostenibilitat i Desenvolupament Econòmic; i la col·laboració amb el XIII Workshop on Empirical Financial Accounting Research, entre d’altres.
Conferència «Nadant cap a la riba de l’èxit» impartida per David Meca
(27 d’abril de 2018)
La conferència de David Meca, que va tindre lloc el 26 d’abril, va ser un èxit, amb una assistència de més de 100 persones. El públic va gaudir d’una ponència encoratjadora on el 28 vegades campió del món va transmetre als oients la importància de la motivació, de l’esforç, de la il·lusió, del treball en equip i del lideratge, per a afrontar qualsevol repte en la vida, siga un projecte personal o empresarial.
Aquesta conferència sobre motivació, superació i perseverança va ser organitzada per EADE Consulting J.E., amb la col·laboració de la Càtedra Ciutat de Castelló i el Vicerectorat d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa.
Conferència «Nadant cap a la riba de l’èxit» impartida per David Meca
Conferència gratuïta sobre motivació, superació i perseverança organitzada per EADE Consulting J.E., amb la col·laboració de la Càtedra Ciutat de Castelló i el Vicerectorat d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa.
En aquesta conferència David Meca parlarà sobre el “mètode swim, aconsegueix el que et proposes”, que és l’aplicació de la seua experiència com a nadador professional al món empresarial. Un cas d’èxit i superació que pot ajudar a organitzacions, institucions i capital humà a solcar el seu camí en una conferència d’alt valor motivacional.
Dijous 26/04
Edifici de Postgrau UJI
De 16.30 h a 18.30 h
David Meca és una persona que ha aconseguit complir molts reptes:
Ha sigut 28 vegades Campió del Món de Natació.
La primera i única persona a guanyar 4 medalles en un mateix Campionat del Món de Natació de Llarga Distància, amb més de 100 títols internacionals.
Té múltiples Rècords Mundials en diferents Reptes Esportius: 130km nadant seguits des de la Península Ibèrica fins a la illa d’Eivissa, Rècord Mundial en l’Estret de Gibraltar, Fugida de Alcatraz, etc.
A més, posseeix els següents títols Honorífics:
- Integrant en el Hall of Fame d’EUA
- Real Ordre al Mèrit Esportiu
- Medalla d’Or del Comitè Olímpic Internacional.
- Considerat per la Federació Internacional de Natació com el millor nadador de llarga distància de tots els temps.
Més informació i inscripcions a www.eadeconsulting.com
L’UJI i l’Ajuntament de Castelló creen la Càtedra Ciutat de Castelló
(15 de gener de 2018)
La Càtedra fomentarà la generació i transmissió de coneixements per generar benestar sostenible, ocupació i cohesió social a la ciutat
El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, i l’alcaldessa de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Amparo Marco, han signat un conveni de col·laboració per a la creació de la Càtedra Ciutat de Castelló de l’UJI, amb l’objectiu de fomentar el talent, la formació, la investigació, la difusió del coneixement i la cultura, i la innovació en l’espai geogràfic de la capital de la província.
La nova càtedra, a la qual el govern municipal aportarà 75.000 euros, naix amb la intenció de proporcionar suport des de la perspectiva acadèmica i investigadora a la consecució dels interessos estratègics de la ciutat, en especial aquells que siguen capaços de generar benestar sostenible, ocupació i cohesió social en el futur.